Aparençes...

Tothom veu el que sembles...
...però molt pocs comprenen el que ets.

Decepcions

Esglèsia de Tuixén just al caure la nit

Són aquells moments en què diries o faries mil coses sense pensar-les...
...Per fer això, més val callar i esperar.

Waiting until the light comes...

Simplesa i complexitat

Aquest és el títol escollit per la foto després d'haver-hi treballat dues hores ben bones.
Feia temps que no estava tan satisfet d'una fotografia!

Obra molt personal,
(molt apreciada per l'autor: un artista no es pot considerar com a tal, si la seva obra no el satisfà a ell mateix!)
plena de significat i de missatges.

Espero que us agradi.

*S'accepten crítiques (no sigueu molt cruels si us plau!!)

Tranquil.litat

Jardins de Vilanova i La Sal

Calma absoluta...
Amb els músculs relaxats, respirant tranquil.lament i amb somriure permanent.

En equilibri amb mi mateix
i en equilibri amb el món.
El ser humà s'entesta en comprendre el que no pot,
i la pregunta és: Per què fer-ho?
Si realment necessitem molt poc per ser feliços.
...
_________________________________________________________________

* En vista d'unes quantes proposicions, juro que a la pròxima entrada del blog cambio el slide pel flickr, on presentaré les coleccions de les fotos!
** Festa Major ja! Acabem de rematar l'estiu amb festassa...FILLS DE LA FLAMA!!!!!!! Ànims i que se'n recordin de nosaltres!!!!

Després de tant temps...Vacançes!!!

"...In me manebo, dum me repperero..."
(...Permanezco dentro de mí, hasta que me haya reencontrado...)

Bona frase per definir la fotografia...
Foto en moments de reflexió (o bé ressaca???)

Per fi vacançes! Tres setmanes de llibertat! Les primeres en mooooooooolt de temps!!!!
Encara que no hi ha perspectives de viatges (ja hi són a la tardor i a l'hivern), serà un bon estiu igualment!

Bones vacançes a tothom!!!

Meravelles

Antiga Esglèsia, Àger

Fins i tot la més fosca de les grutes pot ocultar una de les millors sorpreses...

"Exprimidora de temps"

Jardins del monestir de Vilanova de la Sal

Jugada arriscada pel concurs Social Fotogràfica Juny; 6 (prou bé).

"... i per què el temps amb tu no pot passar amb comptagotes? "
*****

Només per a adeptes...

Per què no se us olvidin més...

"X lleis de XA"
-----------------------------
I. L'alcohol sobre totes les coses.
II. Amb l'alcohol no s'hi juga.
III. Tot el que es paga, es beu.
IV. L'aigua és per als peixos.
V. No es refusarà una beguda gratis o una invitació a aquesta.
VI. SI a la GERRA!
VII. Queda obligat tenir com a mínim una gerra de litre com a record de pelegrinatge al pub.
VIII. L'únic esport a practicar és l'aixecament de barra.
IX. Evita les ressaques...si pots!
X. Evita fer esforços després de 3 copes...ja els faràn per tu!


*Festa Jack Daniels divendres amb forçes regalets, bona companyia i amb la conseqüent gorrejada de futbolins i final (per variar) a la Sala. Gran nit!
Per cert, pobre home! Quina mort més absurda! És una història una mica xocant: resulta que quan el sr. Daniels va anar a obrir la seva caixa forta no es recordava de la combinació secreta. Acte seguit, i davant la impotència per obrir-la, li va fer una senyora patada a la caixa.
Dies després, els seus familiars acudien al funeral degut a la infecció mortal que va tenir al peu degut a aquella patada...

**Un bon dissabte també: passeig per Montblanc (recomanable visitar), amb esmorzar de rei. Moments frikis després de la becaina (Magic). Sopar d'etiqueta al Vinnari (era bo el vi eh!^^). Birra post-sopar al Clàssic (ens hem de treure el VIP que teniem abans al Mybadi's) i, finalment, tancar el Duplex.

***Diumenge "relaxat" també, com no! I demà...santornem-hi! Sort que aviat venen vacançetes...

Refilant

(Social maig 08 - 5,5)

Sóm nosaltres mateixos qui ens hem de cosir la
nostra pròpia vida.
Com més temps i suor hi dediquem,
més bé sortiràn les coses.

No obstant, en aquest món també queda alguna màgia,
una màgia que fa que algunes parts de la vida es cuseixin per si soles.
Gràcies per aquesta última frase...

Perdona...m'estàs dient friki a mi?

"Per què disfrutar del sol?
Crema, encega i desvetlla els secrets?
No...
Jo trobo la pau sota un mantell fred i negre."

Encadenat...a on?

social maig 08 (4)

"...Tristos són els temps que passen.
Ni tan sols els ocells poden volar quan la
ment els hi demana...".

Inquietuds

Intenta'm arrencar un somriure...
...Intenta'm arrencar l'ànima.

El temps m'ha ensenyat que no s'han de perdre mai les esperançes,
però també a no confiar massa en elles.

No corren bons temps,
ja fa massa que han desaparegut...

Noteu el mateix que jo?
L'aire està carregat, però no només és la humitat,
el món està inquiet, inestable. Ens ho està transmetent.
No obstant, sempre s'amaga darrere una màscara.
Vivim dins un ball de disfresses etern,
mai hi haurà la sensació d'haver après una veritat absoluta...
Qui me'n podria dir tan sols una?
Qui és capaç de sorprendre'm desenmascarant una veritat?

L'única veritat que us podria dir ara mateix, és que sempre queden preguntes i que
absolutament cap resposta és definitiva.

Qui?

Qui és l'amo de la meva soletat?
Qui la va arrosegar a la porta de la meva ànima?
Tot sembla tan ric i atractiu per fora,
fins que t'adones que és simple i buit per dins.

Tal vegada el viure ja és frustrat. Silenciat.
Trencat i mai acabat, les paraules estàn mig escrites.
L'èxit és la excepció que confirma el fracàs.
Versos, dites,... són paraules sense significat.

Esperant assegut en un banc,
el dolor es vesteix de fred, i calla.
Esperant a que apareguin els primers rajos de sol,
puguin dissoldre la esfera negra que l'embolcalla.

Records

Teixidora a la fira de Pujalt
Proposta pel Concurs Social de l'AFI febrer 2008

Sempre que veig aquesta foto em venen moltes imatges.

Recordo,

a aquelles persones que per sobre de tot,
t'estimen incondicionalment,
fins i tot més que als propis fills.
Sempre amb el somriure a la seva cara,
sempre amb els ulls brillants,
sempre amb paraules tan sàvies,
sempre amb el tacte tan fi.

No ho hagués dit mai el que s'arriben a trobar a faltar,
no els hi arribo ni a la sola de la sabata,
ni crec que hi arribi mai.

Records i gràcies,
per tan grata companyia.

Cry for help

There's a matter in this world:
You never smile...

Caminant a cegues

Com podriem definir la crisi dels 25 en poques paraules?
Jo diria que és el moment on un es planteja si el camí que ha escollit,
és el que realment vol seguir.

La meva més sincera enhorabona per qui hagi trobat el seu camí,
jo no sé quin camí és el que he escollit,
ni recordo haver-me trobat amb cap cruïlla.

No sé on sóc.
No sé on vaig.
Camino a cegues.

Estic en un punt mort.
No sé si tornar enrere cap a la cruïlla fantasma,
No sé si seguir per si m'espera més endavant.

Camino a cegues...

Social febrer'08

Sembla que començo a millorar notes!!! N'estic força orgullós del social d'aquest mes!
Aquí en teniu la foto proposada:


És curiós...
...em donen força enveja...
i és que aquestes bestioles tenen una virtut que les persones no tenim,
elles són capaçes de no tocar de peus a terra tant de temps com vulguin
sense còrrer el risc de partir-se la closca en l'intent.
Nosaltres, en canvi, per molt que ho intentem no hi ha manera,
el meu cap n'és testimoni...

Rosa negra

"Concreté...
...La fecha de mi muerte, con Satán...
...Le engañé, y ahora no hay quien me pare los pies.

Razonar...
...Es siempre tan difícil...
...¿Qué más da? Si al final todo me sale siempre bien...
del revés..."

Always trying to make things right,

but something problems just multiply...

Our peacemaker will see no crime,

so bad guys win though it won't seem right...

Feliç 2008!

En fi...comença un any nou per tots!

Només dir-vos que va ser un plaer per mi poder compartir l'últim sopar
del 2007 amb tots vosaltres, a més, feia temps que no es feia farra a casa meva,
sentia que allò s'havia de recuperar...tot i que aquest cop no hi va haver infiltrats per sorpresa
com l'altra vegada!
Espero i desitjo que us ho passésiu igual de bé que jo, o més!!!

Feliç any nou a tots, espero que compleixin tots els propòsits que
us hagueu plantejat.

Salut i prosperitat!