
Simplement espero.
Vigilant la muntanya,
sota la protecció de la boira.
Amb fermesa.
Sense deixar que res m'inquieti,
i sense notar el fred.
Espero.
No tinc pressa,
el temps serà el que em doni la senyal d'avançar.
...El temps passa...més ràpid del que ens pensem...se'ns escapa de les mans...volem passar el dia per poder arribar a la nit...i a l'inversa...tot canvia...no queda res...tempus fugit...