Encadenat...a on?

social maig 08 (4)

"...Tristos són els temps que passen.
Ni tan sols els ocells poden volar quan la
ment els hi demana...".

Inquietuds

Intenta'm arrencar un somriure...
...Intenta'm arrencar l'ànima.

El temps m'ha ensenyat que no s'han de perdre mai les esperançes,
però també a no confiar massa en elles.

No corren bons temps,
ja fa massa que han desaparegut...

Noteu el mateix que jo?
L'aire està carregat, però no només és la humitat,
el món està inquiet, inestable. Ens ho està transmetent.
No obstant, sempre s'amaga darrere una màscara.
Vivim dins un ball de disfresses etern,
mai hi haurà la sensació d'haver après una veritat absoluta...
Qui me'n podria dir tan sols una?
Qui és capaç de sorprendre'm desenmascarant una veritat?

L'única veritat que us podria dir ara mateix, és que sempre queden preguntes i que
absolutament cap resposta és definitiva.

Qui?

Qui és l'amo de la meva soletat?
Qui la va arrosegar a la porta de la meva ànima?
Tot sembla tan ric i atractiu per fora,
fins que t'adones que és simple i buit per dins.

Tal vegada el viure ja és frustrat. Silenciat.
Trencat i mai acabat, les paraules estàn mig escrites.
L'èxit és la excepció que confirma el fracàs.
Versos, dites,... són paraules sense significat.

Esperant assegut en un banc,
el dolor es vesteix de fred, i calla.
Esperant a que apareguin els primers rajos de sol,
puguin dissoldre la esfera negra que l'embolcalla.

Records

Teixidora a la fira de Pujalt
Proposta pel Concurs Social de l'AFI febrer 2008

Sempre que veig aquesta foto em venen moltes imatges.

Recordo,

a aquelles persones que per sobre de tot,
t'estimen incondicionalment,
fins i tot més que als propis fills.
Sempre amb el somriure a la seva cara,
sempre amb els ulls brillants,
sempre amb paraules tan sàvies,
sempre amb el tacte tan fi.

No ho hagués dit mai el que s'arriben a trobar a faltar,
no els hi arribo ni a la sola de la sabata,
ni crec que hi arribi mai.

Records i gràcies,
per tan grata companyia.

Cry for help

There's a matter in this world:
You never smile...

Caminant a cegues

Com podriem definir la crisi dels 25 en poques paraules?
Jo diria que és el moment on un es planteja si el camí que ha escollit,
és el que realment vol seguir.

La meva més sincera enhorabona per qui hagi trobat el seu camí,
jo no sé quin camí és el que he escollit,
ni recordo haver-me trobat amb cap cruïlla.

No sé on sóc.
No sé on vaig.
Camino a cegues.

Estic en un punt mort.
No sé si tornar enrere cap a la cruïlla fantasma,
No sé si seguir per si m'espera més endavant.

Camino a cegues...

Social febrer'08

Sembla que començo a millorar notes!!! N'estic força orgullós del social d'aquest mes!
Aquí en teniu la foto proposada:


És curiós...
...em donen força enveja...
i és que aquestes bestioles tenen una virtut que les persones no tenim,
elles són capaçes de no tocar de peus a terra tant de temps com vulguin
sense còrrer el risc de partir-se la closca en l'intent.
Nosaltres, en canvi, per molt que ho intentem no hi ha manera,
el meu cap n'és testimoni...