Ben d'hora, al matí, vaig decidir prendre'm una tassa de café. Després vaig rentar-la i la vaig guardar.
Ja a la tarda, després de dinar, volia prendre una altre café, però amb la mala sort de que, quan me'n vaig adonar, la tassa estaba trencada. És aquí on el present deixa d'existir i es converteix en passat.
Però... ara bé, si al matí, la tassa estava completa, aqui és on entra en joc la consciència humana, la que distingeix passat, present o futur...
M'agradaria ficar aqui una menció d'Einstein: "Per nosaltres, físics convençuts, el passat, el present i el futur, només són il.lusions, però molt verídiques".
Benvinguts a Tempus Fugit...
1 de marzo de 2007
Tempus Fugit...
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
1 comentario:
Jeje...
Tempus fugit! Ubi sunt??
Endavant amb el blog, pot resultar molt i molt interessant :)
Quim Muntané
Sempre a Punt!
Publicar un comentario