Un altre cop decisions crítiques...
Dues portes al davant,
Una a escollir per força.
En aquests moments m'agradaria tenir un tros de guix
com el que tenia la nena del Laberint del Faune,
pel.lícula que us recomano si no l'heu vist,
per tal de poder dibuixar una tercera porta.
No obstant, ens hem de conformar amb les opcions de les que
se'ns disposa.
Sigui el que sigui...
...com un repte més a superar.
6 comentarios:
ho dic i sempre ho diré [introducció estil puig]: la nena del faune és uns de les coses que fan més ràbia de les que he vist al cine, li convindrien un parell de mastegots ben donats
no queda més remei que conformar-se amb el que hi ha, i com va dir una vegada Nietzsche: l'esperança és el pitjor dels mals, només prolonga el sofriment humà.
not kunformis cap de branka!
deixa volar la imaginació! segur k t'obre moltes mes portes de les ket penses!
i somiaaa, sobretot somia! :)
elis.elis
Uiuiui...
No us prengueu aquest text al peu de la lletra!!
Només ha sigut un text profund per acompanyar la fotografia, una anada de la olla vaja...
Disfruteu de la foto! Un altre experiment nou amb el Photoshop.
Vaja...com una interpretació de la foto en plan extern no?
ui ui ui fotshop, encara em keden dies a mi per fer això .....XDDDD
Jo triaria la porta de la esquerra Xavi...ja saps pq no? ;)
Publicar un comentario