Com podriem definir la crisi dels 25 en poques paraules?
Jo diria que és el moment on un es planteja si el camí que ha escollit,
és el que realment vol seguir.
La meva més sincera enhorabona per qui hagi trobat el seu camí,
jo no sé quin camí és el que he escollit,
ni recordo haver-me trobat amb cap cruïlla.
No sé on sóc.
No sé on vaig.
Camino a cegues.
Estic en un punt mort.
No sé si tornar enrere cap a la cruïlla fantasma,
No sé si seguir per si m'espera més endavant.
Camino a cegues...
Jo diria que és el moment on un es planteja si el camí que ha escollit,
és el que realment vol seguir.
La meva més sincera enhorabona per qui hagi trobat el seu camí,
jo no sé quin camí és el que he escollit,
ni recordo haver-me trobat amb cap cruïlla.
No sé on sóc.
No sé on vaig.
Camino a cegues.
Estic en un punt mort.
No sé si tornar enrere cap a la cruïlla fantasma,
No sé si seguir per si m'espera més endavant.
Camino a cegues...
8 comentarios:
Hola!
He entrat a aquest blog de rebot i m'ha agradat força com el tens montat! Però és una mica "negre" de continguts no?
Ah, i estic com tu en el tema camins jejeje:P Tot arriba.
Iowe.
Aiaiaiaiai,
La crisi dels 25 no s'acaba de superar mai em sembla, hi ha tants "camins" (com tu dius, i no ho dubtis, quasi sempre decidim el pitjor possible!
Ailish.
Xa, xa... quants anys fa ja que ens coneixem? cinc ja? L'altre dia em va fer reaccionar una frase que deia que estem més a la vora dels 30 que dels 15... DELS 30, TE N'ADONES??!!!! Realment sembla que les "coses" que ens envolten vagin a un ritme molt més ràpid que nosaltres però... sobretot... no oblidis mai, Xa... no et quedis quiet, pensant, sobre el què has fet o pogut fer (on en cruïlles): Xavi... aprofita cada instant que et regala la vida!!!
Petons
Lissy
com diu l'eli, camina... Ja trobaràs la cruïlla. Ja la trobaràs.
1ptnàs al nas!
jo el que faria seria caminar am un somriure a la boca i contemplar el paisatge, encara que sigui fosc, que sempre es bo......
algun dia et trobaras algun cami que interecciona que possiblament diras: " a doncs no esta malament" ..... i cap alla....
de moment no ens hem de preocupar per res, sa de riure i caminar endevant, que si tots els problemes que existissin fossin els que tenim , la gent seria molt mes feliç....
un petonas
gemma
Cierto es que las encrucijadas de nuestra vida nos llevan a cuestionarnos a veces hacia donde vamos y porque escogimos (si es lo que hicimos), pero yo creo que lo mejor que podemos hacer en estos casos, darnos un garbeo, respirar bien profundo y contemplar lo que nos rodea. Ni es tan malo ni es tan diferente de lo que un dia quisimos tener (dejando de lado sueños materiales). Por eso, la crisis de los 25 se supera mejor con dos cosas que tu tienes: Una buena sonrisa (emulando el comentario de nuestra querida gemma) y unos buenos amigos, que para eso estamos ¿no?
Carpe diem querido amigo
Tu tranki...
Això de prendre decisions o camins d'alguna manera és com quan fas un exàmen... No en saps les respostes, i a primer cop d'ull el veus molt difícil. Pèro... a mida que vas entrant en matèria vas avançant i l'acabes resolent o aprovant. L'equilibri amb el teu 'benestar personal' estaria en quedar-te per sobre de la nota que n'esperes. Si vols una nota molt elevada et pots acabar agobiant. Si la teva expectativa no és molt elevada ho resoldràs sense problema però li faltarà emoció. Has de trobar el balanç entre esforç/rendiment obtingut. Aplica la teva intuició de 25 anys. Per al moment serà suficient... ja vuràs com pas a pas avançaràs pel camí correcte.
La gràcia de la vida, està en no saber les preguntes a priori ni el resultat final. El teu saber fer i el teu sentit comú t'acaba guiant a la millor opció. Ja ho veuràs!!
Confiança company!!!
Que 'stammo hablando de lo mimmoooo!!!! ;)
Estimat Xavi...
Ke t'haig de dir si jo estic igual. Dins la mateixa crisi que tu! Jo tb ho vaig pensar que estem massa aprop dels 30!!! K fort i jo encara me'n recordo d'haver celebrat ahir els 18. Es que el temps passa a marxes forçades.
Jo tb em pregunto que fer amb la meva vida... si he elegit bé o si realment vull fer una altra cosa.
Suposo que les respostes a totes les preguntes que ens poguem fer s'aniran contestant a mida que vagi passant el temps, no!?
L'únic consell que et puc donar és "Carpe Diem" aprofita el moment, però no xk en fagis 25 si no perque es la millor manera de viure aquesta vida.
No et desanimis que tots anem dins el mateix carro. a més, si no cumplissis anys es que no estas aki així que millor cumplir-ne.
1 kiss.
MARTA
Publicar un comentario