...El temps passa...més ràpid del que ens pensem...se'ns escapa de les mans...volem passar el dia per poder arribar a la nit...i a l'inversa...tot canvia...no queda res...tempus fugit...
21 de octubre de 2008
Aparençes...
Tothom veu el que sembles... ...però molt pocs comprenen el que ets.
mai millor dit... tothom et veu de moltes maneres diferents, de totes les que pots semblar, però poca gent t'arriva a conèixer, és a dir a comprendre... ja diuen que conèixer és estimar, llavors el primer que hauriem de fer és intentar conèixer-nos millor els uns als altres deixant de banda les etiquetes fruit de primeres impressions, que moltes vegades esdevenen atributs perennes que semblen enganxats amb xinxetes per a qui els té de suportar... respecte la fotu, has enfocat la porta expressament? és que sembla que el subjecte principal hauria de ser el pany... m'agrada tot i que la composició penso que es podria millorar, tot el pes és a l'eix central vertical, i la mirada cau cap avall, mentre que la part nítida és al darrera en un eix paral.lel... no sé si m'explico. Potser en vertical milloraria, però vaja, potser m'estic qudant només amb les aparences... ;-) records des de santiago!!
Potser no t'ho creuràs, però si! L'enfoc a la porta està fet expressament.
El perquè, perquè aquesta foto és simbòlica, acompanya el text. Veus la porta tancada, però no et fixes que la tanca està trencada i la porta es pot obrir només girant el pany...
Me'n alegro que t'agradi! Disfruta força a Santiago!!!!
Aparences... poden marcar la teva vida sense que puguis fer-hi res... si tens la sort que la gent et percebi de manera positiva, potser podràs arribar a ensenyar una escletxa del que hi ha al radere, una mínima part del teu interior... si tens la mala sort de que la primera impressió no sigui la bona, pot escapar-se't un bon amic o la teva mitja taronja...
Jo sóc partidària d'orir la porta i mirar el que hi ha al radere... qui hauria dit que radere d'una tia que et semblava pesada i addicte a la feina hi seria jo? ;P
Aparences, aparences.... m'agrada la gent que és com és, diu el que pensa i no es complica la vida... amb gent així pots dir i fer el que vols, ja que no hauràs d'assabentar-te per un tercer que no els ha agradat... simplement t'ho diran. No t'has de preguntar si els ha molestat cert comentari o si no els ha agradat certa cosa... així no malgastes neurones ni temps meditant sobre coses que, d'una altre manera, no et ballarien pel cap... segur que Einstein no es trencava el cap pensant coses d'aquestes...
Menys "m'ha semblat que" i més "perdona, què has dit???"
Visca la gent transparent!!!!!! 100% real, sense conservants ni colorants
A tots els que no feu cas a les aparences: Gràcies per existir
A voltes amb la porta: Tant com obrir la porta des de fora, també hem de ser capaços d'obrir la nostra des de dins, tot i que a vegades, malgrat els nostres esforços, ni obrint-la de bat a bat ens arriben a conèixer... però això ja és una altra història.
Penso que aquesta porta és de batent, doncs, i s'obre tan cap endins com enfora...
No soy partidario de decir que las apariencias engañan, pues soy de los que piensan que la cara es el espejo del alma, pero para "juzgar" antes hay que saber conocer a concienca los hechos y la historia de cada uno. Estoy casi deacuerdo con Laia, transparencia si, pero con quien te demuestre que la merece. Puertas semi abiertas, por si tenemos que salir por patas
7 comentarios:
mai millor dit... tothom et veu de moltes maneres diferents, de totes les que pots semblar, però poca gent t'arriva a conèixer, és a dir a comprendre... ja diuen que conèixer és estimar, llavors el primer que hauriem de fer és intentar conèixer-nos millor els uns als altres deixant de banda les etiquetes fruit de primeres impressions, que moltes vegades esdevenen atributs perennes que semblen enganxats amb xinxetes per a qui els té de suportar...
respecte la fotu, has enfocat la porta expressament? és que sembla que el subjecte principal hauria de ser el pany... m'agrada tot i que la composició penso que es podria millorar, tot el pes és a l'eix central vertical, i la mirada cau cap avall, mentre que la part nítida és al darrera en un eix paral.lel... no sé si m'explico. Potser en vertical milloraria, però vaja, potser m'estic qudant només amb les aparences... ;-)
records des de santiago!!
Potser no t'ho creuràs, però si! L'enfoc a la porta està fet expressament.
El perquè, perquè aquesta foto és simbòlica, acompanya el text. Veus la porta tancada, però no et fixes que la tanca està trencada i la porta es pot obrir només girant el pany...
Me'n alegro que t'agradi! Disfruta força a Santiago!!!!
Aparences... poden marcar la teva vida sense que puguis fer-hi res... si tens la sort que la gent et percebi de manera positiva, potser podràs arribar a ensenyar una escletxa del que hi ha al radere, una mínima part del teu interior... si tens la mala sort de que la primera impressió no sigui la bona, pot escapar-se't un bon amic o la teva mitja taronja...
Jo sóc partidària d'orir la porta i mirar el que hi ha al radere... qui hauria dit que radere d'una tia que et semblava pesada i addicte a la feina hi seria jo? ;P
*****^^
Aparences, aparences.... m'agrada la gent que és com és, diu el que pensa i no es complica la vida... amb gent així pots dir i fer el que vols, ja que no hauràs d'assabentar-te per un tercer que no els ha agradat... simplement t'ho diran. No t'has de preguntar si els ha molestat cert comentari o si no els ha agradat certa cosa... així no malgastes neurones ni temps meditant sobre coses que, d'una altre manera, no et ballarien pel cap... segur que Einstein no es trencava el cap pensant coses d'aquestes...
Menys "m'ha semblat que" i més "perdona, què has dit???"
Visca la gent transparent!!!!!! 100% real, sense conservants ni colorants
A tots els que no feu cas a les aparences: Gràcies per existir
Laia
A voltes amb la porta: Tant com obrir la porta des de fora, també hem de ser capaços d'obrir la nostra des de dins, tot i que a vegades, malgrat els nostres esforços, ni obrint-la de bat a bat ens arriben a conèixer... però això ja és una altra història.
Penso que aquesta porta és de batent, doncs, i s'obre tan cap endins com enfora...
Respecte la foto, claru que m'ho crec, sobretot tenint en compte l'experiència que tens en "enfocs alternatius"... XDXDXD
No soy partidario de decir que las apariencias engañan, pues soy de los que piensan que la cara es el espejo del alma, pero para "juzgar" antes hay que saber conocer a concienca los hechos y la historia de cada uno. Estoy casi deacuerdo con Laia, transparencia si, pero con quien te demuestre que la merece. Puertas semi abiertas, por si tenemos que salir por patas
Publicar un comentario