" Y aquí estoy. Esto es lo que soy ahora. Un hombre sentado a un escritorio que no sabe por dónde comenzar a dar caza a sus propios fantasmas. "
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
...El temps passa...més ràpid del que ens pensem...se'ns escapa de les mans...volem passar el dia per poder arribar a la nit...i a l'inversa...tot canvia...no queda res...tempus fugit...
2 comentarios:
Hauries de començar per posar coses més alegres. Amb això ja caçaries el primer fantasma: el del pesimisme. I a mi m'alegraries una mica el dia.
Pots continuar aixecant el cul d'aquest escriptori i fent una visita dissabte a la tarda a Les Comes i a la nit a La Sala i acabar diumenge donant-me una gran notícia. Amb això caçaries un altre: el de l'avorriment.
I per acabar, encara que no sigui el final, donar classes a la teva alumna preferida ;) Potser així l'únic que faries és perdre la paciència.
Tot i així, no intentis trobar un començament. Els començaments venen per si sols, desprès d'un final hi ha un principi, aquí no hi ha excepcions. Així que nosaltres només hem de saber acabar, saber on posar un punt i final i acceptar el següent repte.
Si vols t'ajudo amb una crepe de xocolata al davant :)
14 ;)
Aquest post és molt bo però crec que en conjunt amb la resposta de la Sílvia és rodó.
Un 10. ***
Publicar un comentario