...El temps passa...més ràpid del que ens pensem...se'ns escapa de les mans...volem passar el dia per poder arribar a la nit...i a l'inversa...tot canvia...no queda res...tempus fugit...
25 de febrero de 2010
Enfoc erroni...
Per què insistim sempre en mirar avall, quan el que realment val la pena ho tenim a sobre?
Perque tot el que tenim avall ho coneixem i el que tenim a sobre no, ens fa por tot el que sigui desconegut. No ens arrisquem i ens dediquem a aconseguir el que coneixem encara que no ens agradi. Simplement perque això ho controlem. Com a mostra una de les pitjors dites de la història: "más vale malo conocido que bueno por conocer". Si t'has fet aquesta pregunta ja és un primer pas. Ara només cal que vagis amunt.
14*
P.D: Sobre el comentari del Jordi... deus portar unes sabates ben maques pk el que valgui la pena de tu estigui de cintura en avall, no?
Que és amunt i que és avall? A vegades quant tinc el cap al terra i els peus al cel, tal com diu la canço de Pixies, Where Is My Mind (per cert, una de les meves preferides) em quedo sense orientació i em sento perdut pero quant em perdo es quant aconsegueixo trobar nous camins, llavors els peus tornen al seu lloc i segueixo caminant pels camins trobats sempre haven't-me de limitar a caminar amb els peus a terra ja que ningú mai m'ha ensenyat a caminar amb les mans i jo no estic preparat per fer-ho...potser algun dia.
3 comentarios:
n'hi ha que el que val la pena, ho tenim de cintura en avall... altres us heu de conformar amb enfocs més místics.
Perque tot el que tenim avall ho coneixem i el que tenim a sobre no, ens fa por tot el que sigui desconegut.
No ens arrisquem i ens dediquem a aconseguir el que coneixem encara que no ens agradi. Simplement perque això ho controlem.
Com a mostra una de les pitjors dites de la història: "más vale malo conocido que bueno por conocer".
Si t'has fet aquesta pregunta ja és un primer pas. Ara només cal que vagis amunt.
14*
P.D: Sobre el comentari del Jordi... deus portar unes sabates ben maques pk el que valgui la pena de tu estigui de cintura en avall, no?
Que és amunt i que és avall? A vegades quant tinc el cap al terra i els peus al cel, tal com diu la canço de Pixies, Where Is My Mind (per cert, una de les meves preferides) em quedo sense orientació i em sento perdut pero quant em perdo es quant aconsegueixo trobar nous camins, llavors els peus tornen al seu lloc i segueixo caminant pels camins trobats sempre haven't-me de limitar a caminar amb els peus a terra ja que ningú mai m'ha ensenyat a caminar amb les mans i jo no estic preparat per fer-ho...potser algun dia.
Publicar un comentario