17 de marzo de 2007

Dies llargs...que es fan curts

Un altre dia més veient com el sol neix i es pon...
No obstant, ha valgut la pena,
i és que tots els dies haurien de ser com el d'avui.
I a veure si el pròxim dia soc jo el que t'esperi!
Doncs el teu marge d'error serà de 10, però el meu es de 15!
Un homenatge per a tots els bons moments que hem tingut a la nostra vida.
Molts petons!

2 comentarios:

aïda dijo...

i la lluna va donar les gràcies al sol per cedir-li el pas, i va començar la nit... i amb ella, un altre món. Un món de miratges que va aturar-se en sortir el sol. Un sol que anunciava que aquell nou dia no semblaria tan ric i ple com l'anterior, però que seria clau per apreciar la brillantor de les estrelles quan no hi hagués núvols...

se m'ha anat una mica..., però tot sigui pq no ens faltin els bons moments!!! :o)

Anónimo dijo...

els bons moments?...el que duren els cafeees és uan estona de cel!!! lai lai lai