11 de abril de 2008

Qui?

Qui és l'amo de la meva soletat?
Qui la va arrosegar a la porta de la meva ànima?
Tot sembla tan ric i atractiu per fora,
fins que t'adones que és simple i buit per dins.

Tal vegada el viure ja és frustrat. Silenciat.
Trencat i mai acabat, les paraules estàn mig escrites.
L'èxit és la excepció que confirma el fracàs.
Versos, dites,... són paraules sense significat.

Esperant assegut en un banc,
el dolor es vesteix de fred, i calla.
Esperant a que apareguin els primers rajos de sol,
puguin dissoldre la esfera negra que l'embolcalla.




6 comentarios:

Anónimo dijo...

es molt macu.... i trist....

m'agrada molt.

gemma

Anónimo dijo...

wola xavi!!!!!!suposu k es el primer cop k et comentu!!jajajaja pos si si un escrit es mol maku tiu!!taves inspirat no??po es lo k diu la gemma es mol trist i ja sas k ami n magrada veuret trist,el proxim komentari feslo mes alegre home!!!!!!!!kuidet mol petonets***************

***ivette***

Bruno dijo...

A veces, para saber apreciar los buenos momentos de la vida, necesitamos que esa compañera ingrata llamada soledad llame a nuestra puerta durante un periodo de tiempo indefinido. Este periodo es inversamente proporcional a la suma de sentimientos: cuantos más sentimientos, menos soledad. Cuanta más soledad, menos sentimientos. Por eso tras los dias de oscuridad y soledad, vienen momentos de luz y color.

Nunca dejes que unos nublen a los otros.

Anónimo dijo...

Hello. This post is likeable, and your blog is very interesting, congratulations :-). I will add in my blogroll =). If possible gives a last there on my blog, it is about the Wireless, I hope you enjoy. The address is http://wireless-brasil.blogspot.com. A hug.

Albert_LATRAKA dijo...

mol wapo el blog akest, i mol wapes les fotos, viam si jo tb li foto canya jajaja continua aixs noi

aïda dijo...

xa!!! l'ambient que arribes a recrear es pot sentir... jo estic amb tots: mb el post.

Ole pel comentari del Bruno.

(Stop crying for help and ask for it)