25 de febrero de 2010

Enfoc erroni...


Per què insistim sempre en mirar avall,
quan el que realment val la pena ho tenim a sobre?

3 comentarios:

JoRGH dijo...

n'hi ha que el que val la pena, ho tenim de cintura en avall... altres us heu de conformar amb enfocs més místics.

Sílvia dijo...

Perque tot el que tenim avall ho coneixem i el que tenim a sobre no, ens fa por tot el que sigui desconegut.
No ens arrisquem i ens dediquem a aconseguir el que coneixem encara que no ens agradi. Simplement perque això ho controlem.
Com a mostra una de les pitjors dites de la història: "más vale malo conocido que bueno por conocer".
Si t'has fet aquesta pregunta ja és un primer pas. Ara només cal que vagis amunt.

14*

P.D: Sobre el comentari del Jordi... deus portar unes sabates ben maques pk el que valgui la pena de tu estigui de cintura en avall, no?

Xavi B. dijo...

Que és amunt i que és avall? A vegades quant tinc el cap al terra i els peus al cel, tal com diu la canço de Pixies, Where Is My Mind (per cert, una de les meves preferides) em quedo sense orientació i em sento perdut pero quant em perdo es quant aconsegueixo trobar nous camins, llavors els peus tornen al seu lloc i segueixo caminant pels camins trobats sempre haven't-me de limitar a caminar amb els peus a terra ja que ningú mai m'ha ensenyat a caminar amb les mans i jo no estic preparat per fer-ho...potser algun dia.